Com aquells somnis de joves
aquells somnis que mai no moren
aquells que recorde alguna vegada tinguérem
ara, que ja no sóc jove, m'esvaeixo
Potser l'amor verdader m'espera,
potser una nova promesa m'encise
Però l'únic que sé del cert
és que m'esvaeixo.
El llocs de la meua identitat
es perden en la memòria
Aquells carrers que ahir eren meus
avui semblen llunyans
Aquelles figures sòlides
de la meva arquitectura
avui són soterrades
per deserts d'arena
i antigues catedrals desconegudes
No hay comentarios:
Publicar un comentario